Els orígens de la població es remunten al segle IV aC, amb assentaments ibers com el del 'Turo del Guíxols'. Posteriorment va tenir lloc un procés de romanització.
Al segle X es va instal.lar el monestir benedictí que va exercir un poder feudal durant gran part de l'Edat Mitjana.
Al segle X es va instal.lar el monestir benedictí que va exercir un poder feudal durant gran part de l'Edat Mitjana.
Durant els segles XVI i XVII, les activitats derivades de la pesca van ser la principal font de riquesa.
A la segona meitat del S. XVIII va començar el treball artesanal del suro i l’exportació de taps. Al llarg del S. XIX Sant Feliu s’industrialitza en el ram del suro.
Si el suro, ha estat l’element que més ha marcat el tarannà col·lectiu dels guixolencs, modernament el fenomen social que més ha influït i ha fet evolucionar l’estil de vida d’aquesta ciutat ha estat i és, el turisme.
Si el suro, ha estat l’element que més ha marcat el tarannà col·lectiu dels guixolencs, modernament el fenomen social que més ha influït i ha fet evolucionar l’estil de vida d’aquesta ciutat ha estat i és, el turisme.
L’economia del municipi és força diversificada. La poca pesca s’ha estabilitzat. El port comercial a passat a la historia i, en canvi, n’augmenta la demanda d’usos de lleure i esportius. L’activitat industrial manté encara una certa presencia, essencialment a l’entorn de la tradicional producció surotapera.
Turísticament, el municipi avui disposa de pocs hotels, d’un càmping i d’un volum important de segones residències. Això explica la forta activitat de la construcció i la moguda immobiliària.